Noms comuns: Mero, nero, anfós i rei
Família: Serranidae
Estat de la població:
Està catalogat com a "vulnerable" a la llista vermella de la IUCN
Amenaces:
La principal amenaça sobre aquesta espècie és la sobrepesca
Geografia:
Principalment a l’Atlàntic i el Mediterrani
Hàbitat:
Fons de roca amb presència de coves i esquerdes
Fondària:
Dels 8 als 300 metres
Mida:
Fins a 150 cm
Reproducció:
Espècie hermafrodita proterògina , que aconsegueix la seva primera maduresa sexual com a femella als 5 anys i es converteix en mascle als 10 anys. Es reprodueixen durant l'estiu.
Alimentació:
S’alimenta de peixos petits, crustacis i cefalòpodes, principalment pops.
Curiositats:
Tots els individus petits són femelles.
Llenguatge / Comunicació:
Hi ha estudis que indiquen que el mero té capacitat per emetre sons associats al comportament reproductiu.
Perill pels bussejadors:
El mero està considerat un peix inofensiu.
Peixos semblants – possibles confusions:
Es pot confondre amb el mero ratllat o anfós bord (Epinephelus costae), però aquest presenta un patró de taques longitudinals molt característiques.
BUSSEJAR AMB MEROS · BUSSEIG RESPECTUÓS
- Apropat poc a poc i sense fer moviment bruscos.
- No t’apropis a menys de 1.5 metres.
- Si el vols fotografiar, minimitza l’ús del flaix.
- No el persegueixis, és millor esperar a que es tranquil·litzi per fer la fotografia.
- Recorda que està prohibit donar-li de menjar.
